Seguidament,
exposarem els fragments trobats en ordre cronològic, tal i com estaven escrits
en aquells moments. Al final hi haurà la conclusió dels esdeveniments històrics
d’aquesta part de la Catedral a la que ha arribat aquest aficionat a la
història contemporània de Vic.
Havent VS entregat al daurador
Berga dues-centes lliures per l’obra de decoració del presbiteri que li estava
confiada; acorda VS entregar-li vuit-centes lliures més y que se quedin en dipòsit
les quatre-centes lliures restants; ý de aquí á dos anys el Capítol determinarà
lo que li paregui més prudent ý equitatiu atès lo estat en que se encontri la
referida obra del presbiteri.
Llibre
d’Actas del Capítol de la Catedral de Vic - Divendres 4 de maig de 1860
Aprovació del decorat del presbiteri y
entrega de tota la quantitat
Havent ja VS entregat al daurador Berga dues-centes lliures per la
obra de la decoració del presbiteri, que li estava confiada; en el capítol
celebrat en lo dia 4 de maig de 1860, acordà que se li entregaran vuit-centes
lliures mes, i que d’aquí a dos anys determinaria el Capítol, lo que li
aparegués mes prudent ý equitatiu, atès lo estat en que se encontrés la obra de
la decoració del presbiteri; ý havent observat, que la obra estava corrent ý ab
bon estat; ha resolt VS que se li entreguin las quatre-centes lliures que
faltaven, que entre tot es la suma de dos mil i quatre-centes lliures.
Llibre d’Actas del Capítol de la Catedral de Vic - Dissabte 18 de
maig de 1861
Continuación de la obras del presbiterio
VS acuerda que se continuen las
obras de dorado y ornamentación del presbiterio, oyendo antes la ilustrada
opinión del arquitecto de Barcelona D. José Oriol Mestres.
Libro de Actas del Capítulo de la
Catedral de Vic - Domingo 4 de junio de 1865
FRANCESC
SOLA LLERINÓS: Pintor decorador del s. XIX, nacido en Sant
Pere de Torelló en 1814, fallecido en Vic en 1870. En el año 1863 llevó a cabo
una segunda decoración en la Capilla de Nuetra Señora del Rosario de Torelló.
Obra suya fue la composición ornamental de la cúpula del altar mayor de la
Catedral y las dos telas inferiores de los altares laterales del presbiterio
del Carmen. En el año 1864 solicitó la plaza de profesor en la Escuela de Arte
vicense, de la que fue nombrado después director.
Les figures de l'absis
(...)
Totes les figures descrites són dibuixades a grans línies emprant sols sèpia.
Els cortinatges són de porpra i algunes llenques de cel clar, entre les
nuvolades de fum, llueixen pàl·lida tonalitat blavosa. El fons d'or dóna a tots
aquests colors una pàtina càlida i entona l'ambient del temple amb una
deliciosa mitja tinta de retaule barroc, que lliga perfectament la policromia
oxidada de l'altar major. Llàstima de les estries de les columnes, de lluentor
esclatant, que tallen durament els plafons, i també la volta plena bàrbarament
d'estrelletes blaves i daurades, d'ornaments miniats raquítics i una composició
central colorida a l'oli pel vuitcentista Solà, qui amb facilitat esparveradora
cobria els murs de les esglésies d'estampes italianes.
JOSEP MARIA GUDIOL I RICARD – “La Paraula Cristiana” en el
fascicle de març de 1927
Desde
París
(...) Segurament quan rebeu aquesta carta ja haureu pogut parlar
amb en Josep Mª Sert que segons tinc entès ve directament cap a Vic portant com
a maleta els cilindres immensos de tela enrotllada, a donar ordres per a la
preparació immediata de les parets de la Seu, tornant altra volta a París a
acabar les quatre teles que falten a sota la cornisa, el gran tríptic de sobre
el portal d’entrada i el plafó de sobre la porta de la sagristia. Jo crec que
aprofitant els dies que estigui ara a Vic convé parlar seriosament almenys de
la decoració de la conca absidial per treure d’una vegada la raquítica pintura
actual de les estrelletes blaves.
JOSEP Mª GUDIOL i RICART. 5 abril 1927
Fragment de carta publicada a “La Gazeta de Vich” de 9
d’abril de 1927
Decoración de
la Bóvedas
Pide el
Sr. Sert que se le permita decorar en dorado las bóvedas del ábside para ver el
efecto que produce el conjunto y poderlo proseguir o no en las restantes
bóvedas de la Catedral. Los capitulares asienten en que se haga el ensayo.
Libro de Actas del Capítulo de la Catedral de Vic - 20 de enero de
1943
Interpretació d’en Miquel dels Sants Molist Badiola feta sobre
aquests 7 documents
Un cop
vistos amb deteniment aquests escrits, trobats després d’hores i hores de
treball, m’he pogut formar una idea de com va evolucionar la història de les
pintures del presbiteri de la Seu de Vic.
És de
suposar que des de la seva consagració al 15 de setembre del 1803, tota la
Catedral estigué pintada de color blanc.
Mica
en mica, per millorar la imatge davant dels feligresos, es decidí, per part dels
membres de l’arxiu Capitular de Vic, que s’havia de daurar la part més
important de l’edifici religiós: el presbiteri. Aquesta feina li fou
encarregada al daurador Berga pagant-li 12.000 lliures inicialment. Al maig de
l’any 1860, en acabar l’obra, se li abonaren 800 lliures més per la feina feta
i se li prometeren, segons l’estat en que es trobessin dos anys després, 400
lliures més.
Un any
més tard i no dos, com deia la anterior ressenya, s’acomplí el pactat
entregant-li les restants 400 veient que tot el daurat estava en perfecte
estat.
El
preu total de l’obra van ser 24.000 lliures i aquí va concloure el tracte.
Posteriorment,
també en els anys que fou Bisbe Joan Josep Castanyer i Ribas, es continuaren
les obres d’ornamentació del presbiteri.
Amb
tota probabilitat es decidí que el vuitcentista Francesc Solà Llerinós fos qui
seguís amb el projecte de decoració del absis de la Catedral. A l’hora
d’elegir-lo es va tenir en compte el fet de que ja tenia l’experiència d’haver
decorat la Capella de Nostra Senyora del Rosari de Torelló. Al Capítol els va
agradar aquesta obra i, per tant, el van seleccionar. El resultat final fou
òptim: una semi cúpula lobulada decorada amb estrelletes daurades sobre fons
fosc simbolitzant el cel i les estrelles, decoració típica en algunes esglésies
com la de San Felip de Vic.
Crec
que durant més de 60 anys no hi hagué cap problema amb l’estada d’aquestes
magnífiques pintures al sostre del presbiteri (veure foto 1). Fins que Josep
Maria Gudiol i Ricard en va fer una crítica bastant dura, menyspreant la feina
feta més de mig segle abans. Potser estigué influenciat per les ganes que tenia
de veure instal·lades les pintures de Sert, potser pel cansament de veure
durant tants anys la mateixa decoració, potser per la foscor que generava a la
Catedral... No ho sé; la qüestió és que en els dos següents escrits menysprea
l’obra de Francesc Solà amb frases com «convé parlar seriosament almenys de la
decoració de la conca absidial per treure d’una vegada la raquítica pintura
actual de les estrelletes blaves».
Tampoc
sé si aquestes “estrelletes” arribaren a bon port fins el 1936, any del incendi
de la Catedral durant la cruenta Guerra Civil.
En la
reconstrucció de la mateixa Josep Maria Sert s’oferí a repintar de nou la
Catedral de manera altruista, amb altres criteris de decoració.
Tot i
que la zona del presbiteri es va salvar de la crema, si les estrelles seguien
intactes, segurament es devien fumar i quedar en mal estat. A això s’hi afegeix
el fet de que, el projecte de Sert era suprimir les sis columnes falses per
poder fer la gran pintura del Calvari que tenim actualment.
La
decoració de la semi cúpula iniciada el 1865 estava sentenciada a mort. Així
s’executà.
En
l’últim document aportat, es pot llegir que Sert s’oferí a pintar totes les
voltes de la Catedral (faceta desconeguda del muralista). Se li permeté amb la
condició de que abans pintés l’absis per veure l’efecte que produïa a la vista
de tothom. Sembla ser que no va agradar o, també és possible, que s’acabessin
els diners o que, degut a la II Guerra Mundial, s’ encarís el preu de l’or
(veure foto 2).
Actualment,
aquestes pintures del presbiteri estan molt malmeses pel pas del temps i la
humitat. Requeririen una restauració quan es pogués i, si es vol seguir el
criteri de Sert, seria ben fàcil el pintar de color daurat tot el sostre de la
Catedral.
Arran d'una
investigació feta sobre les pintures de Sert a la Seu vigatana, Miquel dels
Sants Molist Badiola ha trobat proves, en documentació arxivística, que asseguren
que la semi cúpula del presbiteri, va estar decorada de manera diferent al actual.
Seguidament,
exposarem els fragments trobats en ordre cronològic, tal i com estaven escrits
en aquells moments. Al final hi haurà la conclusió dels esdeveniments històrics
d’aquesta part de la Catedral a la que ha arribat aquest aficionat a la
història contemporània de Vic.
Havent VS entregat al daurador
Berga dues-centes lliures per l’obra de decoració del presbiteri que li estava
confiada; acorda VS entregar-li vuit-centes lliures més y que se quedin en dipòsit
les quatre-centes lliures restants; ý de aquí á dos anys el Capítol determinarà
lo que li paregui més prudent ý equitatiu atès lo estat en que se encontri la
referida obra del presbiteri.
Llibre
d’Actas del Capítol de la Catedral de Vic - Divendres 4 de maig de 1860
Aprovació del decorat del presbiteri y
entrega de tota la quantitat
Havent ja VS entregat al daurador Berga dues-centes lliures per la
obra de la decoració del presbiteri, que li estava confiada; en el capítol
celebrat en lo dia 4 de maig de 1860, acordà que se li entregaran vuit-centes
lliures mes, i que d’aquí a dos anys determinaria el Capítol, lo que li
aparegués mes prudent ý equitatiu, atès lo estat en que se encontrés la obra de
la decoració del presbiteri; ý havent observat, que la obra estava corrent ý ab
bon estat; ha resolt VS que se li entreguin las quatre-centes lliures que
faltaven, que entre tot es la suma de dos mil i quatre-centes lliures.
Llibre d’Actas del Capítol de la Catedral de Vic - Dissabte 18 de
maig de 1861
Continuación de la obras del presbiterio
VS acuerda que se continuen las
obras de dorado y ornamentación del presbiterio, oyendo antes la ilustrada
opinión del arquitecto de Barcelona D. José Oriol Mestres.
Libro de Actas del Capítulo de la
Catedral de Vic - Domingo 4 de junio de 1865
FRANCESC
SOLA LLERINÓS: Pintor decorador del s. XIX, nacido en Sant
Pere de Torelló en 1814, fallecido en Vic en 1870. En el año 1863 llevó a cabo
una segunda decoración en la Capilla de Nuetra Señora del Rosario de Torelló.
Obra suya fue la composición ornamental de la cúpula del altar mayor de la
Catedral y las dos telas inferiores de los altares laterales del presbiterio
del Carmen. En el año 1864 solicitó la plaza de profesor en la Escuela de Arte
vicense, de la que fue nombrado después director.
Les figures de l'absis
(...)
Totes les figures descrites són dibuixades a grans línies emprant sols sèpia.
Els cortinatges són de porpra i algunes llenques de cel clar, entre les
nuvolades de fum, llueixen pàl·lida tonalitat blavosa. El fons d'or dóna a tots
aquests colors una pàtina càlida i entona l'ambient del temple amb una
deliciosa mitja tinta de retaule barroc, que lliga perfectament la policromia
oxidada de l'altar major. Llàstima de les estries de les columnes, de lluentor
esclatant, que tallen durament els plafons, i també la volta plena bàrbarament
d'estrelletes blaves i daurades, d'ornaments miniats raquítics i una composició
central colorida a l'oli pel vuitcentista Solà, qui amb facilitat esparveradora
cobria els murs de les esglésies d'estampes italianes.
JOSEP MARIA GUDIOL I RICARD – “La Paraula Cristiana” en el
fascicle de març de 1927
Desde
París
(...) Segurament quan rebeu aquesta carta ja haureu pogut parlar
amb en Josep Mª Sert que segons tinc entès ve directament cap a Vic portant com
a maleta els cilindres immensos de tela enrotllada, a donar ordres per a la
preparació immediata de les parets de la Seu, tornant altra volta a París a
acabar les quatre teles que falten a sota la cornisa, el gran tríptic de sobre
el portal d’entrada i el plafó de sobre la porta de la sagristia. Jo crec que
aprofitant els dies que estigui ara a Vic convé parlar seriosament almenys de
la decoració de la conca absidial per treure d’una vegada la raquítica pintura
actual de les estrelletes blaves.
JOSEP Mª GUDIOL i RICART. 5 abril 1927
Fragment de carta publicada a “La Gazeta de Vich” de 9
d’abril de 1927
Decoración de
la Bóvedas
Pide el
Sr. Sert que se le permita decorar en dorado las bóvedas del ábside para ver el
efecto que produce el conjunto y poderlo proseguir o no en las restantes
bóvedas de la Catedral. Los capitulares asienten en que se haga el ensayo.
Libro de Actas del Capítulo de la Catedral de Vic - 20 de enero de
1943
Interpretació d’en Miquel dels Sants Molist Badiola feta sobre
aquests 7 documents
Un cop
vistos amb deteniment aquests escrits, trobats després d’hores i hores de
treball, m’he pogut formar una idea de com va evolucionar la història de les
pintures del presbiteri de la Seu de Vic.
És de
suposar que des de la seva consagració al 15 de setembre del 1803, tota la
Catedral estigué pintada de color blanc.
Mica
en mica, per millorar la imatge davant dels feligresos, es decidí, per part dels
membres de l’arxiu Capitular de Vic, que s’havia de daurar la part més
important de l’edifici religiós: el presbiteri. Aquesta feina li fou
encarregada al daurador Berga pagant-li 12.000 lliures inicialment. Al maig de
l’any 1860, en acabar l’obra, se li abonaren 800 lliures més per la feina feta
i se li prometeren, segons l’estat en que es trobessin dos anys després, 400
lliures més.
Un any
més tard i no dos, com deia la anterior ressenya, s’acomplí el pactat
entregant-li les restants 400 veient que tot el daurat estava en perfecte
estat.
El
preu total de l’obra van ser 24.000 lliures i aquí va concloure el tracte.
Posteriorment,
també en els anys que fou Bisbe Joan Josep Castanyer i Ribas, es continuaren
les obres d’ornamentació del presbiteri.
Amb
tota probabilitat es decidí que el vuitcentista Francesc Solà Llerinós fos qui
seguís amb el projecte de decoració del absis de la Catedral. A l’hora
d’elegir-lo es va tenir en compte el fet de que ja tenia l’experiència d’haver
decorat la Capella de Nostra Senyora del Rosari de Torelló. Al Capítol els va
agradar aquesta obra i, per tant, el van seleccionar. El resultat final fou
òptim: una semi cúpula lobulada decorada amb estrelletes daurades sobre fons
fosc simbolitzant el cel i les estrelles, decoració típica en algunes esglésies
com la de San Felip de Vic.
Crec
que durant més de 60 anys no hi hagué cap problema amb l’estada d’aquestes
magnífiques pintures al sostre del presbiteri (veure foto 1). Fins que Josep
Maria Gudiol i Ricard en va fer una crítica bastant dura, menyspreant la feina
feta més de mig segle abans. Potser estigué influenciat per les ganes que tenia
de veure instal·lades les pintures de Sert, potser pel cansament de veure
durant tants anys la mateixa decoració, potser per la foscor que generava a la
Catedral... No ho sé; la qüestió és que en els dos següents escrits menysprea
l’obra de Francesc Solà amb frases com «convé parlar seriosament almenys de la
decoració de la conca absidial per treure d’una vegada la raquítica pintura
actual de les estrelletes blaves».
Tampoc
sé si aquestes “estrelletes” arribaren a bon port fins el 1936, any del incendi
de la Catedral durant la cruenta Guerra Civil.
En la
reconstrucció de la mateixa Josep Maria Sert s’oferí a repintar de nou la
Catedral de manera altruista, amb altres criteris de decoració.
Tot i
que la zona del presbiteri es va salvar de la crema, si les estrelles seguien
intactes, segurament es devien fumar i quedar en mal estat. A això s’hi afegeix
el fet de que, el projecte de Sert era suprimir les sis columnes falses per
poder fer la gran pintura del Calvari que tenim actualment.
La
decoració de la semi cúpula iniciada el 1865 estava sentenciada a mort. Així
s’executà.
En
l’últim document aportat, es pot llegir que Sert s’oferí a pintar totes les
voltes de la Catedral (faceta desconeguda del muralista). Se li permeté amb la
condició de que abans pintés l’absis per veure l’efecte que produïa a la vista
de tothom. Sembla ser que no va agradar o, també és possible, que s’acabessin
els diners o que, degut a la II Guerra Mundial, s’ encarís el preu de l’or
(veure foto 2).
Actualment,
aquestes pintures del presbiteri estan molt malmeses pel pas del temps i la
humitat. Requeririen una restauració quan es pogués i, si es vol seguir el
criteri de Sert, seria ben fàcil el pintar de color daurat tot el sostre de la
Catedral.
