La Vall d'en Bas, set municipis plens d'història
Vall d'en Bas  
La Vall d'en Bas, set municipis plens d'història

El municipi de la Vall d’en Bas conforma una unitat geogràfica i paisatgística de primer ordre. Serrats, carenes encinglerades com les de Cabrera dels Llancers, de Freixaneda o el Puigsacalm envolten prats i boscos de faigs, alzines i roures fins arribar a la plana d’en Bas. Una plana que posseeix un dels sòls més fèrtils de Catalunya.

Els set pobles que formen el municipi destaquen per la seva singularitat. Entre ells, hi trobem els Hostalets d’en Bas, un dels nuclis més pintorescos. Passejant per aquest indret, podem visitar Sant Miquel de Falgars: una esglesiola a la qual s’hi pot accedir des de Sant Pere de Falgars o bé seguint el camí que surt dels Hostalets i que hi arriba de forma molt directa. Des d’allà, es pot gaudir de magnífiques vistes sobre la Vall. 

A prop d’aquest poble, hi trobarem també Sant Esteve d’en Bas, on podem continuar la visita turística a la vall. La seva església, tot i que és d’estil romànic, conserva els afegits que s’hi van anar introduïnt en diferents èpoques, però molt especialment el segle XVIII. En planta de creu llatina, exteriorment són rellevants els absis, assentats sobre la roca.

El poble de Joanetes s’enfila en un entorn muntanyós i enfaixat de gran bellesa. Com a teló de fons, el massís escarpat i feréstec del Puigsacalm, dota a aquest nucli de gran personalitat. El Massís del Puigsacalm és el conjunt muntanyós més emblemàtic de la Vall. Amb el pic del mateix nom (1.515 m.) és un dels més alts de la comarca i gaudeix d’una vista panoràmica sobre bona part de Catalunya, des del Canigó fins al Montseny i des de la Mediterrànea fins a Montserrat i Serralades del Berguedà. S’hi pot accedir des del mateix Coll de Barcons, a través del camí de Font Tornadissa que transcorre majoritàriament dins el terme de Sant Pere de Torelló a Osona i enllaça amb altres camins. En els darrers trams es pot continuar el recorregut en direcció a Santa Magdalena i el Pla Traver.

Si fem turisme en aquesta zona, cal visitar l’església, l’edifici més vistós i representatiu de Joanetes. Consagrada a Sant Romà, es troba documentada el segle XII. Malgrat els desperfectes que va patir a conseqüència dels terratrèmols del segle XV, se’n conserven originalment la façana, els arcs torals i la pica baptismal. I si la visita coincideix amb les dates de Nadal, el Pessebre Vivent de Joanetes és una visita obligada. El que va començar com una petita representació de poques escenes a l’hort de la rectoria de l’església s’ha convertit en un una gran escenografia que no deixa ni un racó del poble. Mobilitza més de quatre-centes persones i rememora digna i meravellosament més de mig centenar d’escenes pròpies de Nadal. Un element especialment simbòlic i molt bonic per aquestes dates, és el muntatge de l’estrella il·luminada més gran del món, inscrita en el llibre dels rècords Guiness.

A Sant Privat d’en Bas, una ruta obligada és la pujada al Santuari de la Verge de les Olletes i l’ermita de Santa Magdalena del Mont, una excursió d’unes dues hores. Es tracta d’una antiga i petita capelleta que rebia tantes corrues de devots que va propiciar entre 1855 i el 1895 l’excavació d’una balma encara més gran a la roca viva de la muntanya, quedant a cinc metres d’alt per vuit de fondària i 4 d’amplada. Una imatge d’alabastre de la verge reposa al seu interior, i a la part superior de la reixa de l’entrada hi ha forjades unes olles petites que han donat lloc al nom d’aquest santuari. A pocs metres de la capella un caminet ens apropa a la font de les olletes. L’església es va modificar el segle XVIII, però conserva l’absis i la volta semicircular de la seva primitiva estructura romànica. Al costat de l’ermita hi trobem el refugi Emili Triadú, que havia estat una antiga masoveria. Si finalment pugem al capdamunt del rost, a la zona de les antenes, l’esforç es veurà premiat amb una espectacular vista panoràmica.

Podem completar la visita al conegut Salt del Sallent, on s’hi pot accedir a través de dos camins: el Camí dels Matxos i el Camí de les Escales, un per cada costat del salt. Un cop a dalt es pot contemplar una panoràmica excel·lent de la plana d’en Bas i de bona part de la Garrotxa.

Sota un contrafort emboscat de roures, alzines i faigs, que és la vegetació predominant de la Vall, sobresurt la parròquia de Puigpardines, presidint un entorn soliu i silenciós. L’església de Santa Maria de Puigpardines, que en altre temps fou monestir, té el seu origen el segle XII, del qual es conserva encara l’antiga portalada romànica, situada a la part posterior de l’actual església, amb dues columnes i els corresponents capitells. A l’interior s’hi troba una notable pica baptismal d’immersió, úniques i rellevants restes del romànic que s’hi conserven. La parròquia està estretament lligada a la nissaga d’una notable família de cavallers, la qual tenia llur força o castell dins la demarcació de l’església referida. Als primers revolts del camí que surt del mas Toralles en direcció als paratges de Fontanills, s’hi troben emboscades enmig de bardisses, algunes restes de l’antiga força. Si ens hi fixem, podem veure que es tractava d’una construcció sòlida i ferma. Ja el 1385, Antoni de Puigpardines hi consta com a propietari i resident.

Per altra banda, no podem marxar de la Vall d’en Bas sense fer una visita al Mallol. Antigament, aquest llogaret fou residència dels vescomtes de Bas. Posseïa un castell o força, fortament emmurallada de la qual ja se’n tenen referències l’any 1204. La vila era el centre de l’administració vescomtal. En l’actualitat, cal destacar la casa del Veguer, la presó o casa del Notari que va exercir aquestes funcions per a tota la Vall fins la penúltima dècada del segle XIX. La vila celebra els dies 6 i 7 de desembre una de les fires amb més ressò de la contrada, la Fira de Sant Nicolau. Els seus orígens es remunten a un Privilegi signat pel Rei Pere III l’any 1377.

En el mateix terme municipal hi trobem també el poble de la Pinya, del qual en destaca Sant Joan dels Balbs, una de les esglésies romàniques de més rellevància de la Vall, estratègicament situada des del segle X a la falda de la serra de Rauta. En planta d’una sola nau, i tot i alguns afegits posteriors, conserva una estètica pura i austera. Antigament va ser parròquia, i la primera notícia documentada data del 977.

Més informació de la Vall d'en Bas.

Mira aquest article a la revista Vicolot-CostaBrava.

Centelles és Màgia
guiacat
prp